I. Plany El nen que vaig ser era ploraner, buscava llàgrimes per gastar la por, per aclarir la llum de la mirada i retornar a l ́aigua la sal que li sobrava. II. Mur Anys d ́arena entre els llavis, paraules com pedres llançades a un pou sec. Idioma de cop de portes, herència del silenci. Tu estaves a prop, a mil ciutats. III. Màscara Em vaig disfressar de saltamarti. Vaig ser l’ocurrent, el pallasso, el que tapava la por amb un acudit. Amarga tècnica: per fer riure tothom per dins es col.lapsava el sostre. IV. Voramar Vas passar com la llum sobre l’escuma, vaig voler fregar els teus dits; el teu rumb portava una altra marea. Accepto el meu racó en aquesta platja: il·lumines les onades que no toco. V. Ombra El gos no va córrer quan el vaig cridar. Estava rígid al jardí. La vida és un fil que es trenca sense demanar permís. La mort no busca; és la marea baixa que retorna. VI. Mirall Em miro les mans, les arrugues del coll, el cansament als genolls. No em fa pena veure com em trenco. La fusta vella és la que crema amb el foc més viu.
VII. Ressò ¿On van quedar els estius, les bicicletes sense rumb, els llibres oberts a l ́herba? Tot va passar com un estol d ́ocells. Avui a les butxaques només en guardo les plomes. VIII. Treva Vaig carregar a l’esquena dels meus pares els meus naufragis, els meus dubtes. Ara amb la seva edat entenc el seu silenci. Em van ensenyar que viure és un ofici a palpentes. IX. Arrels Torno al poble. Les parets ja no són altes; l’hort és un espai abandonat. La memòria engrandeix les estances esculpides de pols. X. Pes Hi va haver un temps d'acumular anhels i vanitats. Quin pes inútil per al viatge! Avui en tinc prou amb aquest finestral. Veure com s’amaga el sol darrere els terrats. XI. Marea Ja no em fa por la fi del calendari. He viscut els dies amb el seu pes. He somrigut, he fracassat. Quan la nit arribi a la meva finestra, la rebré atent, com qui obre la porta a un conegut. XII. Onades Aquí acaba el que vaig ser. El plany. La distància. El desig i l'oblit. La memòria és el mar. Els records, la ressaca. Resta l’arena blanca. Resta l’aire. Oviedo, el 21 de setembre del 2026, per al Josep Castelltort i la Teresa Mascó
0 comentarios